Catalans cantant pel Mon

Per Sergi Dantí

A Buenos Aires, a Mèxic, a La Havana,
a Río de Janeiro, a Caracas...
Els catalans que varen haver de deixar la seva terra, cantaven als seus fills per deixa’ls-hi la empremta del seu país llunyà, de la seva terra.

Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir de mala gana
I amagat en un calaix
vaig trobar aquesta cançó que ell em deixava

Aquestes son les cançons que em cantaven els meus pares, els meus avis, i que tots cantàvem a casa. Ell ja m’ho deia:

Fill, un dia has de tornar
i els hauràs de explicar
com mata la enyorança

Jo soc el únic que ha tornat a on no havia nascut.

Que per anys t’he estat cantant
Cançons del Comtat Gran
Per si el dia arribava
Que tu arribessis allí,
no fossis un estrany
En la terra enyorada

I em vaig trobar que aquelles cançons que per a mi “eren” Catalunya, molts catalans no les coneixien... Ja no es cantaven.

Jo, a canvi, no coneixia las del Dúo Dinámico.

Ves per on.